Nuestros alumnos... (en construcción)

Blogs de alumnos de Davinci escola d'art

Opiniones de alumnos y ex-alumnos

Lusesita

lusesita Ya han pasado unos cuantos años desde que fui alumna de Lola en la escuela Davinci. Yo acababa de llegar a Barcelona y en la escuela me sentía muy cómoda, el trato era familiar. El taller de cerámica con mucha luz al lado de un patio precioso con su jardín de cactus, esculturas y el gato Chipirón. Siempre lo recuerdo con mucho cariño. Aprendí muchas cosas que me han servido para materializar mis ideas. Me gusta mucho pasarme de vez en cuando a saludar a todos y a ver que tal les va. Lusesita http://lusesitadelicatessen.blogspot.com

Olivier Dubois

olivier Ecole d’art Davinci, un tournant dans ma vie.
Lorsque j’ai découvert l’école Davinci, je ne savais que dessiner. Je voulais apprendre les techniques de peinture tant de façon académique qu’informelle et pour cela Lola a été comme une mère. La mère de l’artiste qui dormait au fond de moi. Elle a su me montrer les chemins a emprunter, tout en me laissant lutter contre mes peurs et mes exigences. L’école d’Art Davinci est ce genre d’endroit, situé en plein coeur de Barcelone et à la fois en dehors du temps et du monde moderne. C’est un espace où l’on se sent en sécurité et à partir duquel nous pouvons tenter les aventures les plus folles.
Après 18 mois passés à l’école Da Vinci, j’ai pris la décision de devenir artiste peintre à temps plein. Je n’ai plus l’ambiance réconfortante de l’école pour me guider, mais quand le doute s’installe en moi je repense aux moments vécus avec L’équipe de Da Vinci et reprends les conseils qui m’avaient été donnés alors.
Merci à vous, Lola, Roger et tous les membres de l’école, pour avoir participé activement au
changement de ma vie.

OlivierD
Artiste Peintre http://olivierd.over-blog.com/

Cristina Budia Henao

cristina b La primera vez que pisé
la escuela de arte Davinci tuve la sensación de que sería una escuela con un entorno muy familiar y creativo, y durante los pocos meses que estuve ahí descubrí que las apariencias no siempre engañan!
Ha sido una experiencia verdaderamente única ya que no sólo he aprendido más sobre el mundo del arte sino que también por primera vez ¡me he levantado con ganas de ir a clase!

Gracias, Lola.

Marc Aguilar

marc El meu camí artístic
travessa per molts llocs, però, en especial, l’experiència de conèixer l’escola d’Art DaVinci ha esdevingut un fet revelador des que vaig començar a assistir a les classes de dibuix impartides per Pere Cara. Quin esperit noble, com la font d’aigua verge, que dona de veure als assedegats i apaivaga els peus.
La pràctica i l’ensenyament que vaig rebre em va fer descobrir que el dibuix prenia consciència i veu, i que es convertia al mateix temps en el mecanisme que em permetia conèixer, entendre i saber com són les coses i poder decantar la seva essència. Des de llavors, el dibuix es converteix en un sentiment on tot treball participa d’aquest.
Per a mi l’art constitueix la lluita per alliberar-nos de nosaltres mateixos, una espurna cap a la veritat d’aquest món. Així com els nèctars de la vida es consagren en la natura i en els seus misteris, la meva feina s’ha consagrat en l’art i en la seva pròpia natura.

http://www.marc-aguilar.blogspot.com/

Lidia Muelle

lidia
Llegué a la escuela hace un par de años.

Siempre me había gustado dibujar y pintar; pero aunque algunas veces me había planteado apuntarme a algún taller, nunca me decidía.
Hasta que un día, paseando por el centro la vi y decidí preguntar.
Tanto el espacio (con la terraza en la que poder trabajar en verano), como la manera de plantear las clases me encantaron y decidí apuntarme. Y en ese momento empezó mi recorrido y mi aprendizaje de nuevas técnicas y maneras de expresarme.
Actualmente continúo en la escuela buscando y experimentando; aprovechando las clases, el ambiente distendido y disfrutando de las actividades que continuamente se programan.
De momento continuaré disfrutando.... y animando a más gente a hacerlo también.
|Gracias a tod@s|

.

Oscar Carretero

oscar Cuando les digo a mis amigos
que estoy aprendiendo a pintar en la DaVinci, siempre me preguntan: ¿y cuando acabas?. Yo generalmente les digo: no tengo ni idea!. Porque llevo ya varios años, pero creo que tengo todavía mucho que aprender, y cada día hago cosas nuevas. Siempre he tenido ideas en la cabeza que necesitaba expresar; aquí encuentro poco a poco el camino para hacerlo, y me parece fascinante. Y eso que cuando llegué casi no sabía coger un pincel! Hacer un nuevo dibujo o acabar un cuadro me absorbe tanto, que cuando estoy en la escuela me olvido de todo. Para mí es la mejor terapia.
Me lo paso muy bien aquí y por supuesto, gran parte de la culpa la tienen los estupendos artistas (profes y alumnos) que hay en la DaVinci...